El músic argentino-nord-americá presenta a Luz de Gas els temes del seu disc, “Sur o no sur”

Kevin Johansen és un cantautor que surt del normal: nascut a Alaska, fill de pare nord-america i de mare argentina, un mestissatge geogràfic que es trasliada a la seva música.

Com el mateix Johansen explica, el fet de tenir les arrels polaritzades l´ha convertit en una persona deliberdament bilingüe. “Penso tant en angles com en castellà, si recordés els meus somnis, segur que serien una barreja d’idiomes”. Aquesta barreja es pot apreciar al seu nou disc Sur o no sur (Sony), el quart de la seva carrera, en el qual trobem cançons en les dues llengües indistintament, fins i tot alguna incursió a l´spanglish, la fusió d’anglès i castellà que s´ha estès darrerament pels Estats Units.

L’ excèntric artista ha creuat l’oceà per oferir un concert aquest vespre a la sala Luz de Gas. No ho farà sol, l’acompanyen The nada, el conjunt de músics que s´han convertit en la seva banda estable. “M’acompanya un grup de músics molt bons, entre ells hi ha l’encara joveníssim bateria Zurdo Roitzer que, amb els seus 63 anys, és qui ens dóna la marxa”.

Com a compositor i lletrista, Kevin Johansen beu de múltiples influències i recicla qualsevol estil musical cap al seu registre de sons llatins i càlides cadències. “Escolto qualsevol tipus de música i a vegades n’agafo algun trosset i l’incloc a les meves cançons”. D’aquesta manera l’artista iankiargentí, tal com ell mateix s’autodefineix, fa l’ullet a Red Hot Chilli Pappers, James Brown i Prince, i configura un estil d’allò més inclassificable. “Hi ha qui em pregunta quin gènere de música faig, jo els contesto que sóc un desgenerat” .

Una altra de les característiques bàsiques de les cançons de Kevin Johansen és l’humor, element que l’artista considera indispensable a l’hora d’expressar continguts profunds sense cansar el públic. “L’humor és la millor manera per comunicar-me amb la gent, tot i que el contingut del que dius sigui molt seriós, s’ha de mantenir sempre un equilibri entre banalitat i transcedència”. Així doncs, Johansen parla amb lleugeresa de temes com la prostitució, la immigració, les veritables arrels, la seducció i l’amor. “L’ humor és com un vel sota el qual amagues el veritable significat del que estàs dient, per això procuro no perdre’n mai el sentit”, afirma convençut el músic.

Música de telenovel-la

Kevin Johansen va comencar la seva carrera als anys 80 a l’Argentina, allà va formar Instrucción Cívica, grup amb el qual va a gravar el seu primer disc. Als anys 90 es va traslladar als Estats Units, concretament a Nova York, on després de passar per diferents oficis va acabar fent de cantautor sense plantejar-se la possibilitat de gravar cap disc.

Tocava allà on podia fins que va anar a parar al C.B.G.B’s, mític local on es van fer famosos grups de la talla de Ramones i Talking Heads. El propietari de la sala va ser qui va acabar impulsant la seva carrera musical. El seu anterior disc, The Nada, que va editar i produir l’any 2001, aquest cop des de l’Argentina, va ser un èxit a tot el país.”Tot i que no vam fer gens de promoció el boca-orella i els directes van ser la nostra millor arma”.

Amb el seu darrer àlbum , Sur o no sur, Johansen va tornar a fer parlar al seu país revalidant les quotes de popularitat que tenia fins llavors i fins i tot superant-les. “La televisió argentina va utilitzar una cançó del nou disc com a fons musical d’una escena eròtica d’una telenovella d’èxit i es va fer molt famosa”, explica Johansen amb to d’incredulitat.”

Aleix Perdigó